PREPAREM LA CAMPANYA DE DESCRIMINALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ

Hola a totxs!
Ara fa quasi un mes que vam presentar l’informe de ockupació d’habitatge buit “La vivienda para quien la habita“, en que hi han participat més de 600 persones que ocupen a Catalunya.

Per a què un informe d’ocupació i cap a on anem?
Aquest recull d’informació, dades i testimonis neix d’una demanda col·lectiva des de la Obra Social Catalana per tal de tenir una base d’informació accessible per descriminalitzar el que els mitjans de comunicació i els polítics amaguen i distorsionen: el dia a dia de les persones que ocupen habitatges buits. Leer más »

¡LA VIVIENDA PARA QUIEN LA HABITA! Presentación del informe de ockupación!

PRESENTACIÓN DEL INFORME

“¡LA VIVIENDA PARA QUIEN LA HABITA!”

¿Qué sabemos acerca de la ocupación de viviendas vacías en Catalunya?

En la última década el número de personas que viven ocupando ha aumentado en consecuencia de la situación de emergencia y exclusión residencial, y con ello también el discurso público que criminaliza esta práctica.
Frente a esta situación, hemos elaborado un informe con el objetivo de visibilizar qué hay detrás de la ocupación:

¿Por qué se ocupa?
¿Qué se ocupa?
¿Quién ocupa y cómo es su día a día?

Esta investigación recoge estadísticas, referencias y relatos vitales procedentes de más de 600 hogares ocupados en 70 municipios. Es el resultado de más de un año de investigación colectiva, rigurosa y militante, realizada con el compromiso de muchxs compañerxs que han compartido sus experiencias frente a la inaccesibilidad a la vivienda – situaciones de precariedad, pero también lucha, apoyo mutuo y dignidad.

De momento, el informe se puede encontrar en las siguientes librerias de Barcelona: La Ciutat Invisible, Aldarull, Taifa Llibres, Cap i Cua, El Lokal, La Rosa de Foc.

Denuncia de acoso machista de la PAH de L’Hospitalet

Agradecemos a 500×20 la invitación para presentar el informe sobre okupación y que se nos diera espacio para hacer pública esta denuncia…

Bon dia compañerxs.

Desde Obra Social Barcelona hemos hablado con la organización de este forum de vivienda de 500×20 sobre este tema y agradecemos la comprensión y las medidas tomadas hacia algunas asambleas concretas. Aquí queremos compartir con todas una reflexión para denunciar las actitudes y prácticas que se llevan a cabo en algunas asambleas de vivienda, y, dentro de ellas, ciertas personas en posiciones de poder. Leer más »

Emancipació

DISCURS EMANCIPACIÓ

Tenir un espai on realitzar el propi projecte de vida és una necessitat que apareix en la vida de totes les persones (*4). Com a persones, tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida i convivència tal i com el desitgem. La situació d’accés a l’habitatge és actualment molt crítica per a molta gent. A les persones joves, la realitat ens nega el dret a emancipar-nos, a viure de forma autònoma i independent. Hi ha joves que hem de tornar a casa, hi ha joves que no hem pogut marxar, hi ha joves que si hem marxat ho hem fet de forma molt precària, hi ha joves que busquem i construïm alternatives.

Cada vegada són menys les persones que poden emancipar-se. Segons les dades de l’informe del segon semestre de 2016 de l’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, la taxa d’emancipació  de persones entre 16 i 29 anys baixa des de 2008 i actualment es troba en el 19,5% (estatal). Això vol dir que més del 80% (8 de cada 10) persones entre 16 i 29 anys viuen a la llar familiar. Els últims anys la caiguda ha estat més forta que els anteriors, el que ens fa veure que la situació no millora. A Catalunya la taxa d’emancipació és del 23,6% en les persones entre 16 i 29 anys, però només d’un 6,9% en les persones d’entre 16 i 24. S’ha produït un descens del 2,56% respecte l’any anterior, especialment fort a la província de Barcelona (*1).

No poder disposar del nostre espai d’autonomia té conseqüències diàries sobre les nostres vides: tenir imposades les normes de convivència de la casa familiar, no poder gaudir de relacions, converses o experiències sexuals en llibertat només per posar uns exemples (*4). Encara que aquesta situació hagi passat a semblar normal, no ho és i no ens hi podem resignar com a persones amb drets. Disposar d’un sostre és un dret fonamental. A més, en depenen molts altres drets i àmbits de la vida personal i col·lectiva: intimitat, relacions, sexo-afectives, la salut, el descans, l’oci, etc. En depèn el dret a construir i desenvolupar el propi projecte de vida, dret a decidir, dret a la pròpia vida.  Vulnerar el dret a un espai propi és vulnerar el dret a decidir i autogovernar-se (sembla campanya indepe jajaja, pero mola perquè igual ara entra millor).

Les joves patim exclusions, explotacions i discriminacions en tant que joves pel que fa al dret a l’habitatge. Som un dels sectors més afectats per l’atur i precarietat laboral (a), el mercat privat d’habitatges és inaccessible (b) i el públic és gairebé inexistent (i a més se’ns exclou dels seu criteris d’entrada) (c).  A més, se’ns considera persones incapaces d’assumir responsabilitat i gestionar la nostra vida (*4).

a)      Part de la societat més afectada per l’atur i la precarietat

Rècord de la temporalitat segons el SEPE, 92,2% de les noves contractacions a joves entre 16 i 29 són de caràcter temporal (*2).

Taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) de 2015 38,2% de les persones joves d’entre 16 i 29 anys es troben en situació de vulnerabilitat (*2).

Record de temporalitat (*1): gràfica en word. Elaboració de l’observatori de la Joventut (*1) amb dades EPA (enquesta població activa)

El sou de les persones joves és clarament insuficient per poder accedir a un habitatge.

b)      Mercat habitatge:

Habitatge mercaderia i objecte per especular en les últimes dècades, benefici fàcil. Paper gairebé exclusiu del mercat privat per la provisió d’habitatge. Mercat immobiliari inaccessible. Especulació i estafa organitzada. Catalunya el mercat immobiliari és un dels més cars d’Espanya, el lloguer augmenta a ritmes vertiginosos. A més del preu, les condicions que et demanen per fer-te un contracte.

A Catalunya, el 2016 una llar jove (16-29 anys) havia de destinar gairebé el 50% dels ingressos al lloguer. En el cas d’una persona jove sola, aquest percentatge es dispara al 106% dels seus ingressos (16-29 anys), i un 140% per la franja entre 16 i 24 anys. (Percentatge màxim recomanat 30%). INVIABLE. Catalunya passa a ser la comunitat autònoma d’Espanya amb aquest percentatge més alt (veure gràfica). Aquest esforç, suposa un augment del 30,9% respecte el 2015. De les persones entre 16 i 29 anys: els homes 99,8% del sou, dones 111,2%.

Gràfica en el word

Si es posa en relació el preu del lloguer amb els ingressos de les persones joves d’entre 16 i 29 anys, de mitjana a Catalunya, una persona jove només pot permetre’s 21,4m2 com espai per viure-hi (suposant que destina al lloguer un 30% del sou, percentatge màxim recomanat). Si mirem la franja 16-24, aquestes persones només poden pagar 16,3m2 per viure-hi (entre 25 i 29: 23,2 m2). Entre 16 i 29à Homes 22,9 m2 – dones 20,5m2. (*1) I a més hem de tenir en compte, que això són mitjana de Catalunya, a això vol dir que hi ha moltes joves que es troben per sota.

c)      Administració:

Situació general d’abús, exclusió i privació. Mercat privat gairebé única via, Barcelona 1,5%?? Social.

Tot i que 27,5% de les persones entre 16 i 29 anys de Catalunya es troben sota el llindar de la pobresa (sent les dones joves i les persones de menys de 25 anys les més vulnerables)(*1), les persones joves no entren els criteris d’exclusió residencial de l’administració/vulnerabilitat/taula d’emergència(???).

Construïm Alternatives:

Per a les joves de menys de 30 anys a Catalunya es pràcticament inviable l’emancipació tant en règim de compra com de lloguer, com via administració.

Ocupació com alternativa d’accés a l’habitatge, no només per joves, sinó per cada vegada més gent. Alternatives d’insubmissió i empoderament com l’ocupació, donant ús a espais buits. Criminalització de l’ocupació (joves una petita part de les gent que ocupa)
Crear espais col·lectius, solidaritat, formes que escapen de la lògica capitalista que no es promouen i a més es criminalitzen perquè trenquen la lògica del sistema (*4). La lògica del sistema com sempre beneficia als més rics i fa que és vulnerin drets i incrementin les desigualtats.

Joves que no es poden emancipar, encara que sembli normal, no ho és i no ens hi podem resignar com a persones amb drets. Si el mercat ens impossibilita emancipar-nos i les administracions no fan res, busquem i trobem alternatives (*4). Les dolentes no som nosaltres, és tothom qui participa de l’estafa organitzada que ens nega el dret a l’habitatge. Reivindiquem el que hauria de ser un dret i desobeïm quan aquest se’ns nega.
L’habitatge és un dret i no un luxe, també per les joves (*4).

Mini-informe parte emancipación OS: estadísticas,  buena relación con lxs vecinxs….

Entrevista Manresa, Mireia de la Dalla:
Creiem que es una manera d’empoderament i resistència, davant la mercantilització de l’habitatge. Que es un dret i no una mercaderia. Nosaltres hem obert casa nostra i ho reivindiquem. Volem visibilitzar que l’okupació és una alternativa a la situació de precarietat i de dificultat a l’accés a l’habitatge tant per les joves com per altres subjectes. I ho reivindiquem i volem visibilitzar-ho i que més gent segueixi obrint portes i vivint l’experiència de seguir ocupant i si pot ser en col·lectivitat doncs molt més divertit i enriquidor.

manual de La Vivienda No es Delito:
Cierto es que la vulnerabilidad social es compleja y diversa, y
que hay recursos para muy pocos, pero las comparaciones en este
sentido no son justas, pues supone medir los derechos en función
de la escasez de vivienda y no de las necesidades. Defendemos que
las personas deben tener la libertad de emprender su propio pro-
yecto de vida, ya sea viviendo solas o en compañía, y en este caso,
elegir con quién vivir más allá del frío cálculo de cómo hacer frente
a los gastos de vivienda y suministros. En este planteamiento, merecen
una especial mención los jóvenes, que en el contexto actual
de crisis ven limitada su transición a la vida adulta en su aspecto
social de independencia económica y emancipación del domicilio
familiar. (17)

Llibret okupació Arran:
Emancipació    juvenil    en    un    context    en    què    les
possibilitats que com a joves tenim a la nostra disposició
per  tal  marxar  de  casa,  i  de  l’entorn  familiar,  es  veuen
truncades dia rere dia per la precarització de les nostres
vides. Com  a  joves  tenim  la  necessitat  de  trobar  espais  propis
on  poder  desenvolupar  els  nostres  projectes  de  vida,
la  nostra  intimitat,  les  nostres  relacions  i  la  nostra
autonomia respecte l’entorn familiar.
Des     d’ARRAN     reivindiquem     l’okupació     d’edificis
abandonats     destinats     a     l’especulació,     defensem
l’okupació   de   pisos   de   nova   construcció   propietat
d’entitats  financeres  i  animem  a  l’okupació  de  cases
buides   pel   tancament   d’immobiliàries   especuladores
com  a  forma  per  alliberar  espais  per  a  que  siguin  les
joves   les   que   amb   l’autoorganització   i   l’autogestió
donin  resposta  a  una  necessitat,  que  hauria  d’estar
garantida  com  a  dret  fonamental

Fonts d’info:

(*1)  Observatorio de emancipacion del consejo de la joventut de España . 2o semestre 2016 (último disponible) http://www.cje.org/es/publicaciones/novedades/observatorio-de-emancipacion-n-13-segundo-semestre-2016/
(*2) el mundo http://www.elmundo.es/sociedad/2017/06/28/5953af3246163fe1508b45c2.html
(*3) Nuestro informe ocupacion.
(*4) Capítol del llibre Rebels amb Causa: La dictadura del “ a casa els pares”
Llibret Arran
La Vivienda no es delito

Salimos 19 junio 2017

A fecha 21 de marzo de 2017, un grupo de 22 personas fuimos expulsadas de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de la ciudad de Barcelona (PAH Barcelona). Estas personas formábamos hasta ese momento la Comisión de Obra Social. Una comisión encargada de realojar a personas sin solución habitacional por parte de la administración ni de los bancos, recuperando los pisos vacíos en manos de la banca y devolviéndoles su función social.


Leer más »

Bloc La Jahnela

Davant la manca de solucions administratives en una situació d’emergència habitacional,  vam decidir okupar un bloc on hi viuen tres families en exclusió residencial.

https://www.youtube.com/watch?v=jTlcZpkUlwU

Al mes de setembre de 2016, al número 156 de la Travessera de Gràcia, amb el suport de l’Obra Social Barcelona i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, es va iniciar el projecte d’habitatge col·lectiu #SomLaJahnela.

El #BlocJahnela va ser okupat, quan vam anar a parar el desnonament d’una de les famílies i vam veure que era l’única habitant que quedava al bloc. Actualment hi viuen cinc persones, entre elles una menor, que formen tres unitats familiars.

Avui dia, estem en el procés de negociació amb la propietat, Immobiliària Mar SL (La Llave de Oro), i l’ajuntament de Barcelona. Demanem poder quedar-nos als nostres pisos en règim de lloguer social, però l’augment del preu de l’habitatge a Gràcia fa que sigui més rentable tirar l’edifici a terra i fer-ne pisos de luxe que no ens podem permetre. Davant aquesta situació, no ens donem per vençudes i seguim lluitant, perquè el valor de vida ha d’anar per sobre del de propietat privada.

“Jahnela” vol dir “finestra” en portuguès i així el van batejar les seves habitants, al ser per a elles una finestra oberta a la regularització de la seva situació, fins ara d’exclusió residencial.