DISCURS EMANCIPACIÓ

Tenir un espai on realitzar el propi projecte de vida és una necessitat que apareix en la vida de totes les persones (*4). Com a persones, tenim dret a desenvolupar el nostre projecte de vida i convivència tal i com el desitgem. La situació d’accés a l’habitatge és actualment molt crítica per a molta gent. A les persones joves, la realitat ens nega el dret a emancipar-nos, a viure de forma autònoma i independent. Hi ha joves que hem de tornar a casa, hi ha joves que no hem pogut marxar, hi ha joves que si hem marxat ho hem fet de forma molt precària, hi ha joves que busquem i construïm alternatives.

Cada vegada són menys les persones que poden emancipar-se. Segons les dades de l’informe del segon semestre de 2016 de l’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, la taxa d’emancipació  de persones entre 16 i 29 anys baixa des de 2008 i actualment es troba en el 19,5% (estatal). Això vol dir que més del 80% (8 de cada 10) persones entre 16 i 29 anys viuen a la llar familiar. Els últims anys la caiguda ha estat més forta que els anteriors, el que ens fa veure que la situació no millora. A Catalunya la taxa d’emancipació és del 23,6% en les persones entre 16 i 29 anys, però només d’un 6,9% en les persones d’entre 16 i 24. S’ha produït un descens del 2,56% respecte l’any anterior, especialment fort a la província de Barcelona (*1).

No poder disposar del nostre espai d’autonomia té conseqüències diàries sobre les nostres vides: tenir imposades les normes de convivència de la casa familiar, no poder gaudir de relacions, converses o experiències sexuals en llibertat només per posar uns exemples (*4). Encara que aquesta situació hagi passat a semblar normal, no ho és i no ens hi podem resignar com a persones amb drets. Disposar d’un sostre és un dret fonamental. A més, en depenen molts altres drets i àmbits de la vida personal i col·lectiva: intimitat, relacions, sexo-afectives, la salut, el descans, l’oci, etc. En depèn el dret a construir i desenvolupar el propi projecte de vida, dret a decidir, dret a la pròpia vida.  Vulnerar el dret a un espai propi és vulnerar el dret a decidir i autogovernar-se (sembla campanya indepe jajaja, pero mola perquè igual ara entra millor).

Les joves patim exclusions, explotacions i discriminacions en tant que joves pel que fa al dret a l’habitatge. Som un dels sectors més afectats per l’atur i precarietat laboral (a), el mercat privat d’habitatges és inaccessible (b) i el públic és gairebé inexistent (i a més se’ns exclou dels seu criteris d’entrada) (c).  A més, se’ns considera persones incapaces d’assumir responsabilitat i gestionar la nostra vida (*4).

a)      Part de la societat més afectada per l’atur i la precarietat

Rècord de la temporalitat segons el SEPE, 92,2% de les noves contractacions a joves entre 16 i 29 són de caràcter temporal (*2).

Taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) de 2015 38,2% de les persones joves d’entre 16 i 29 anys es troben en situació de vulnerabilitat (*2).

Record de temporalitat (*1): gràfica en word. Elaboració de l’observatori de la Joventut (*1) amb dades EPA (enquesta població activa)

El sou de les persones joves és clarament insuficient per poder accedir a un habitatge.

b)      Mercat habitatge:

Habitatge mercaderia i objecte per especular en les últimes dècades, benefici fàcil. Paper gairebé exclusiu del mercat privat per la provisió d’habitatge. Mercat immobiliari inaccessible. Especulació i estafa organitzada. Catalunya el mercat immobiliari és un dels més cars d’Espanya, el lloguer augmenta a ritmes vertiginosos. A més del preu, les condicions que et demanen per fer-te un contracte.

A Catalunya, el 2016 una llar jove (16-29 anys) havia de destinar gairebé el 50% dels ingressos al lloguer. En el cas d’una persona jove sola, aquest percentatge es dispara al 106% dels seus ingressos (16-29 anys), i un 140% per la franja entre 16 i 24 anys. (Percentatge màxim recomanat 30%). INVIABLE. Catalunya passa a ser la comunitat autònoma d’Espanya amb aquest percentatge més alt (veure gràfica). Aquest esforç, suposa un augment del 30,9% respecte el 2015. De les persones entre 16 i 29 anys: els homes 99,8% del sou, dones 111,2%.

Gràfica en el word

Si es posa en relació el preu del lloguer amb els ingressos de les persones joves d’entre 16 i 29 anys, de mitjana a Catalunya, una persona jove només pot permetre’s 21,4m2 com espai per viure-hi (suposant que destina al lloguer un 30% del sou, percentatge màxim recomanat). Si mirem la franja 16-24, aquestes persones només poden pagar 16,3m2 per viure-hi (entre 25 i 29: 23,2 m2). Entre 16 i 29à Homes 22,9 m2 – dones 20,5m2. (*1) I a més hem de tenir en compte, que això són mitjana de Catalunya, a això vol dir que hi ha moltes joves que es troben per sota.

c)      Administració:

Situació general d’abús, exclusió i privació. Mercat privat gairebé única via, Barcelona 1,5%?? Social.

Tot i que 27,5% de les persones entre 16 i 29 anys de Catalunya es troben sota el llindar de la pobresa (sent les dones joves i les persones de menys de 25 anys les més vulnerables)(*1), les persones joves no entren els criteris d’exclusió residencial de l’administració/vulnerabilitat/taula d’emergència(???).

Construïm Alternatives:

Per a les joves de menys de 30 anys a Catalunya es pràcticament inviable l’emancipació tant en règim de compra com de lloguer, com via administració.

Ocupació com alternativa d’accés a l’habitatge, no només per joves, sinó per cada vegada més gent. Alternatives d’insubmissió i empoderament com l’ocupació, donant ús a espais buits. Criminalització de l’ocupació (joves una petita part de les gent que ocupa)
Crear espais col·lectius, solidaritat, formes que escapen de la lògica capitalista que no es promouen i a més es criminalitzen perquè trenquen la lògica del sistema (*4). La lògica del sistema com sempre beneficia als més rics i fa que és vulnerin drets i incrementin les desigualtats.

Joves que no es poden emancipar, encara que sembli normal, no ho és i no ens hi podem resignar com a persones amb drets. Si el mercat ens impossibilita emancipar-nos i les administracions no fan res, busquem i trobem alternatives (*4). Les dolentes no som nosaltres, és tothom qui participa de l’estafa organitzada que ens nega el dret a l’habitatge. Reivindiquem el que hauria de ser un dret i desobeïm quan aquest se’ns nega.
L’habitatge és un dret i no un luxe, també per les joves (*4).

Mini-informe parte emancipación OS: estadísticas,  buena relación con lxs vecinxs….

Entrevista Manresa, Mireia de la Dalla:
Creiem que es una manera d’empoderament i resistència, davant la mercantilització de l’habitatge. Que es un dret i no una mercaderia. Nosaltres hem obert casa nostra i ho reivindiquem. Volem visibilitzar que l’okupació és una alternativa a la situació de precarietat i de dificultat a l’accés a l’habitatge tant per les joves com per altres subjectes. I ho reivindiquem i volem visibilitzar-ho i que més gent segueixi obrint portes i vivint l’experiència de seguir ocupant i si pot ser en col·lectivitat doncs molt més divertit i enriquidor.

manual de La Vivienda No es Delito:
Cierto es que la vulnerabilidad social es compleja y diversa, y
que hay recursos para muy pocos, pero las comparaciones en este
sentido no son justas, pues supone medir los derechos en función
de la escasez de vivienda y no de las necesidades. Defendemos que
las personas deben tener la libertad de emprender su propio pro-
yecto de vida, ya sea viviendo solas o en compañía, y en este caso,
elegir con quién vivir más allá del frío cálculo de cómo hacer frente
a los gastos de vivienda y suministros. En este planteamiento, merecen
una especial mención los jóvenes, que en el contexto actual
de crisis ven limitada su transición a la vida adulta en su aspecto
social de independencia económica y emancipación del domicilio
familiar. (17)

Llibret okupació Arran:
Emancipació    juvenil    en    un    context    en    què    les
possibilitats que com a joves tenim a la nostra disposició
per  tal  marxar  de  casa,  i  de  l’entorn  familiar,  es  veuen
truncades dia rere dia per la precarització de les nostres
vides. Com  a  joves  tenim  la  necessitat  de  trobar  espais  propis
on  poder  desenvolupar  els  nostres  projectes  de  vida,
la  nostra  intimitat,  les  nostres  relacions  i  la  nostra
autonomia respecte l’entorn familiar.
Des     d’ARRAN     reivindiquem     l’okupació     d’edificis
abandonats     destinats     a     l’especulació,     defensem
l’okupació   de   pisos   de   nova   construcció   propietat
d’entitats  financeres  i  animem  a  l’okupació  de  cases
buides   pel   tancament   d’immobiliàries   especuladores
com  a  forma  per  alliberar  espais  per  a  que  siguin  les
joves   les   que   amb   l’autoorganització   i   l’autogestió
donin  resposta  a  una  necessitat,  que  hauria  d’estar
garantida  com  a  dret  fonamental

Fonts d’info:

(*1)  Observatorio de emancipacion del consejo de la joventut de España . 2o semestre 2016 (último disponible) http://www.cje.org/es/publicaciones/novedades/observatorio-de-emancipacion-n-13-segundo-semestre-2016/
(*2) el mundo http://www.elmundo.es/sociedad/2017/06/28/5953af3246163fe1508b45c2.html
(*3) Nuestro informe ocupacion.
(*4) Capítol del llibre Rebels amb Causa: La dictadura del “ a casa els pares”
Llibret Arran
La Vivienda no es delito